Origen de la paraula: Es remunta a les il·lustracions satíriques i iròniques, predecessores del còmic modern. Actualment la diversitat de gèneres és la mateixa que en qualsevol altre llenguatge. Molts estudiosos consideren que un còmic només ho és en tant que és reproduït i difós per mitjans mecànics. Altres, especialitzats en el disseny i la comunicació supralingüística, no exigeixen que un còmic siga difós de forma massiva per a considerar-lo com a tal.
Recursos gràfics
Elements cinètics:
- La trajectòria, un seguit de línies que marquen el recorregut del desplaçament d'un personatge o objecte de l'escena per l'interior de la vinyeta, segons el traç es pot endevinar si és una trajectòria desenvolupada de forma lenta, ràpida, directa o sinuosa.
- L’impacte, que simbolitza el xoc d'elements i que generalment es representa com una expansió de línies que es dispersen en forma estrellada i irregular dins de la qual es produeix l'acció. Pot acompanyar-se d'estrelles o núvols de pols i fum. També s'hi poden plantejar onomatopeies que facin més sonor l'impacte.
- Els núvols de pols. Es solen utilitzar situats darrere d'un element que es mou a gran velocitat per indicar aquesta velocitat.
- Les estrelles. S'utilitzen per representar cops, xocs, o atordiment. Si s'ha rebut una pallissa també es representa gràficament com un seguit d'estrelles i planetes donant voltes al cap en cercles concèntrics.
- El moviment repetit, consisteix en la repetició de línies de contorn més o menys completes, al costat oposat al sentit del desplaçament. És la manera de representar moviments com flexions, girs ràpids, cops de puny, etc.
- La tremolor, línies al voltant d'un personatge o element que segons si estan dibuixades de forma impetuosa o tremolosa, simbolitzen desequilibri, por o nerviosisme.
- Metàfores visuals:
- Són recursos gràfics que simbolitzen situacions o estats d'ànim determinats.
- Una bombeta sobre el cap del personatge indica que ha tingut una bona idea.
- Un tronc i una serra, indica que el personatge està dormint i fent roncs (representa que el soroll del ronc és similar al xerrac tallant el tronc).
- Les onomatopeies. Representen el so en el llenguatge del còmic. Són convencions que varien segons l'idioma (per exemple, el bordar d'un gos, seria Bub! en català, Guau! en castellà oWoof! en anglès). Les més freqüents: SNIFF (olorar, plorar), SPLASH (esquitxar), SLAM (tancar), GLUPS (engolir), MUACK (besar), BOOM (explosió) BANG (tret de pistola o escopeta), CRASH (xoc o trencadissa) GRRR (gruny)...
- Els elements paralingüístics, per identificar paraules malsonants i en els qual es solen dibuixar serps, núvols amb llamps, granotes,...
- Les bafarades:
- Compostes bàsicament per dos formes, el cos i la cueta, que presenta forma de punta de fletxa o delta invertit, incorporen els diàlegs o text de la historieta.
Alguns autors i personatges:
Bèlgica apareixen sèries tan famoses com Tintín, creada per Hergé abans de la Guerra; Lucky Luke de Morris, Els barrufets de Peyo o Espirú d'André Franquin. Mentre, a França es publicava la revista Puntal, amb autors com Goscinny i Uderzo, els creadors d'Astèrix i Obèlix a les pàgines de Pilote, on també apareixerien Iznogoud de Tabary i Goscinny o Achille Talon de Greg. És la consolidació del còmic francobelga en general i de l'escola de Marcinelle en particular.
A Argentina els anys 40 varen significar un gran desenvolupament en els còmics. D'aquesta època són Patoruzú (antecedent gràfic d'Astèrix), o les tires de la revista Tía Vicenta. En els anys cinquant el guionista Héctor Germán Oesterheld reuní Hugo Pratt, Alberto Breccia, Francisco Solano López, i creà el 1957 la renombrada obra de El Eternauta. Aquest còmic de Buenos Aires és el primer antecedent per al «còmic d'autor», després desenvolupat a Europa.
A Itàlia es produeix durant els anys 50 un curiós fenomen. El setmanari Topolino de l'editorial Mondadori va publicar les historietes procedents de Walt Disney's Comics and Stories produïdes per autors americans com Floyd Gottfredson o Carl Barks. Aviat aquestes històries van resultar insuficients per omplir totes les pàgines de la publicació. És per això que, sota llicència, els responsables de l'editorial contractaren joves guionistes i il·lustradors italians com Guido Martina o Romano Scarpa, les historietes dels quals van ser un gran èxit de vendes.
TIPUS DE PLA
GRAN PLA GENERAL Veiem un gran escenari, un gran paisatge o una multitud.
La natura o l'entorn tenen més importància que la persona.
PLA DE CONJUNT Veiem un grup reduït de persones o un ambient determinat. La persona està en un espai definit, però té marge de moviment.
PLA SENCER Els límits inferior i superior de la vinyeta coincidixen amb el cap i els peus d'un o dos personatges.
PLA AMERICÀ Els límits inferior i superior de la vinyeta coincidixen amb el cap i els genolls d'un o dos personatges. Es diu americà perquè s'utilitza als westerns per mostrar 2 elements claus: la cara i la pistola.
PLA MITJÀ Veiem la persona tallada per la cintura, de mig cos en amunt.
PRIMER PLA Veiem el rostre sencer d'una persona, o bé el rostre i l’espatla.
PRIMERÍSSIM PLA Veiem una part del rostre o del cos de la persona.
PLA DETALL Veiem un objecte o una part d'un objecte. L'autor ens reclama l'atenció.
PUNT DE VISTA
NORMAL El nivell de la mirada del personatge coincidix amb el punt d'observació. La vista pot ser frontal, posterior, lateral...
PICAT El dibuixant es mira les coses des de dalt: el dibuix es fa des de dalt cap a baix. Sol utilitzar-se per fer xicotet el personatge, per mostrar inferioritat...
CONTRAPICAT El dibuixant es mira les coses des de baix: el dibuix es fa des de baix cap a dalt. S'utilitza per reforçar el valor expressiu. El personatge queda engrandit...
A Argentina els anys 40 varen significar un gran desenvolupament en els còmics. D'aquesta època són Patoruzú (antecedent gràfic d'Astèrix), o les tires de la revista Tía Vicenta. En els anys cinquant el guionista Héctor Germán Oesterheld reuní Hugo Pratt, Alberto Breccia, Francisco Solano López, i creà el 1957 la renombrada obra de El Eternauta. Aquest còmic de Buenos Aires és el primer antecedent per al «còmic d'autor», després desenvolupat a Europa.
A Itàlia es produeix durant els anys 50 un curiós fenomen. El setmanari Topolino de l'editorial Mondadori va publicar les historietes procedents de Walt Disney's Comics and Stories produïdes per autors americans com Floyd Gottfredson o Carl Barks. Aviat aquestes històries van resultar insuficients per omplir totes les pàgines de la publicació. És per això que, sota llicència, els responsables de l'editorial contractaren joves guionistes i il·lustradors italians com Guido Martina o Romano Scarpa, les historietes dels quals van ser un gran èxit de vendes.
TIPUS DE PLA
GRAN PLA GENERAL Veiem un gran escenari, un gran paisatge o una multitud.
La natura o l'entorn tenen més importància que la persona.
PLA DE CONJUNT Veiem un grup reduït de persones o un ambient determinat. La persona està en un espai definit, però té marge de moviment.
PLA SENCER Els límits inferior i superior de la vinyeta coincidixen amb el cap i els peus d'un o dos personatges.
PLA AMERICÀ Els límits inferior i superior de la vinyeta coincidixen amb el cap i els genolls d'un o dos personatges. Es diu americà perquè s'utilitza als westerns per mostrar 2 elements claus: la cara i la pistola.
PLA MITJÀ Veiem la persona tallada per la cintura, de mig cos en amunt.
PRIMER PLA Veiem el rostre sencer d'una persona, o bé el rostre i l’espatla.
PRIMERÍSSIM PLA Veiem una part del rostre o del cos de la persona.
PLA DETALL Veiem un objecte o una part d'un objecte. L'autor ens reclama l'atenció.
PUNT DE VISTA
NORMAL El nivell de la mirada del personatge coincidix amb el punt d'observació. La vista pot ser frontal, posterior, lateral...
PICAT El dibuixant es mira les coses des de dalt: el dibuix es fa des de dalt cap a baix. Sol utilitzar-se per fer xicotet el personatge, per mostrar inferioritat...
CONTRAPICAT El dibuixant es mira les coses des de baix: el dibuix es fa des de baix cap a dalt. S'utilitza per reforçar el valor expressiu. El personatge queda engrandit...
